Bon dia i bona Diada a tothom.
Malgrat que les darreres diades i que al llarg dels darrers anys hem viscut una colla de jornades que s'han qualificat d'històriques, avui tornem a situar-nos en un 11 de setembre que durarà anys.
Ens espera una nova mobilització massiva, una altra revolució dels somriures que dóna el tret de sortida per al compte enrere fins el 27S, unes eleccions autonòmiques que s'han convertit en un plebiscit per culpa de la fòbia a les urnes de l'estat espanyol.
Tenim davant nostre, doncs, una oportunitat per la ruptura, per forjar un procés constituent que trenqui d'una vegada per totes amb l'status quo sorgit de la malanomenada Transició espanyola. És una oportunitat d'enterrar d'una vegada per totes el franquisme al nostre país. Però també ho és per trencar amb un sistema econòmic que condueix a la misèria a les classes populars.
Aprofitem-ho: enterrem amb vots les amenaces amb vots. Siguem lliures. Però siguem lliures en tot. Fem efectiva la nostra revolució democràtica, construïm la justícia social i prenguem la llibertat política del nostre poble. Un sol poble, cal recordar, per cert, a aquells qui branden un miserable etnicisme per intentar dividir-nos.
L'11S és també, com sabeu, una data de gran significació històrica a Xile. Per això, vull recordar Víctor Jara quan cantava que tenim “el derecho de vivir en paz”. El tenim a tocar. I el tindrem més guanyat com més profunda sigui la ruptura.
Guanyem-lo, doncs. Decidim-nos a ser lliures.
La independència dels Països Catalans és ara ja més que una opció política: és pràcticament una qüestió de dignitat. Sapiguem fer-nos dignes, doncs. Seguem cadenes.
Visca la terra!
